dimecres, 9 de gener de 2013

CREENCES

QUÈ ÉS UNA CREENÇA? 
PER QUÈ SÓN TAN IMPORTANTS?
Una CREENÇA és un pensament que et repeteixes una i altra vegada, fins que es torna una realitat per a tu. El problema radica en que, a vegades, aquesta creença, esdevé una realitat que t’estanca, et fa mal, t’atrapa, no et permet evolucionar,... i, tot plegat, et provoca dolor.
El conte que ens explica Jorgue Bucay n'és un bon exemple:
EL ELEFANTE ENCADENADO


Quantes vegades hem estat presoners de nosaltres mateixos, de les nostres ferides i les nostres pors? 

Quantes vegades més mirarem aquesta estaca i ens direm a nosaltres mateixos "no puc"?

No vindria sent hora d'intentar-ho de nou?


Les nostres creences ens empenyen a atraure experiències per tal de confirmar-les, tot mirant de reüll la o les nostres estaques, i creem així una confusió entre la realitat i la ficció.
Quan un pensament està viu en nosaltres emet una vibració que comença a atraure tot el que aquest pensament conté; ja que sempre podem trobar proves concloents (subjectives, és clar) per reafirmar les nostres creences. Podem creure, erròniament, que les nostres creences són el fruit de les nostres experiències, encara que es demostra que és just el contrari: les nostres creences atrauen les experiències que les reforcen.
Les teves creences no estan fetes de realitats sinó que és la teva realitat la que està feta de creences.
Si no t’agrada el que veus, canvia les teves creences!
Aleshores, mirem-ho en POSITIU:
Com puc canviar les meves creences limitadores?
Molt fàcil! 
Repeteix-te una i altra vegada allò que vols aconseguir. 
Sempre en positiu!
(mai utilitzis la paraula "no" davant l'acció)
Per a més informació vegeu la pàgina "Intel·ligència Emocional", l’apartat  de “Creences”, 4a posició.


Para ver la entrada en castellano haz clic a continuación en "més informació".
CREENCIAS

QUÉ ES UNA CREENCIA? 
POR QUÉ SON TAN IMPORTANTES?
Una CREENCIA es un pensamiento que te repites una y otra vez, hasta que se vuelve una realidad para ti. El problema radica en que, a veces, esta creencia, pasa a ser una realidad que te estanca, te hace daño, te atrapa, no te permite evolucionar,... y todo esto te duele.
El cuento que nos explica Jorgue Bucay es un buen ejemplo:
EL ELEFANTE ENCADENADO


¿Cuántas veces, hemos sido presos de nosotros mismos y de nuestras heridas y miedos? 

¿Cuántas veces más, miraremos esa estaca, y nos diremos a nosotros mismos "no puedo"? 

¿No vendría siendo hora de intentarlo nuevamente?
Nuestras creencias nos empujan a atraer experiencias con el fin de confirmarlas, sin dejar de mirar de reojo nuestra o nuestras estacas, y creamos, así, una confusión entre la realidad y la ficción.
Cuando un pensamiento está vivo en nosotros emite una vibración que empieza a atraer todo lo que este pensamiento contiene; ya que siempre podremos encontrar pruebas concluyentes (subjetivas, claro está) para reafirmar nuestras creencias. Podemos creer, erróneamente, que nuestras creencias son fruto de nuestras experiencias  aunque se demuestra que es justo lo contrario: nuestras creencias atraen las experiencias que las refuerzan.
Entoncesmiremos-lo en POSITIVO:
¿Puedo cambiar mis creencias limitantes?
¡Sí!
¿Cómo? 
¡Muy fácil! 
Repite-te una y otra vez aquello que quieres conseguir. 
Siempre en positivo!
(nunca utilitces la palabra "no" delante de la acción)
Para más información podéis visitar la página "Intel·ligència Emocional", el apartado de “Creences”, 4ª posición (escrito en catalán).

2 comentaris:

  1. M'agradaria compartir el primer Capitol del Petit Princep, sobretot les primeres línies. Potser no és una creença el que intenta explicar el conte però si crec que esta molt relacionat amb aquestes. I mireu el que diuen els nens: ESTAN FARTS DE QUE ELS HI DEMANEM EXPLICACIONS DE TOT EL QUE DIBUIXEN :-)
    http://espiritualidad.marianistas.org/descargas/el_principito_Saint_Exupery.pdf

    (si teniu el Petit Princep a mà, busqueu les imatges de la serp i l'elefant en la pàgina 9 i 10, ja que en aquest pdf no hi surten)

    Cristina Sanmartín, mestra ed. Primària

    ResponElimina
  2. Bon exemple! En un principi potser no és una creença Cristina, però ho pot arribar a ser pel simple fet de infravalorar els seus dibuixos fent-lo creure que no és bon dibuixant.

    Referent al fragment de text que cites del Petit Princep, i a les imatges relacionades, Les podeu trobar en l'entrada "Les escoles maten la creativitat?" d'aquest mateix bloc. Aquí teniu l'enllaç directe (http://araeselmoment.blogspot.com.es/2012/11/les-escoles-maten-la-creativitat-sir.html)

    Moltes gràcies pel comentari i el conte, molt recomanable si algú encara no se l'ha llegit! :)

    ResponElimina