dijous, 28 de novembre de 2013

Pel·lícula: Al frente de la Clase

Aquesta pel·lícula és una de les que més m'ha emocionat, inspirat i motivat per seguir amb el més valuós que tenim: l'educació. Com afirma Nelson Mandela, “l'educació és l'arma més poderosa per canviar el món.”
A vegades tendim a jutjar abans de saber, a opinar abans de conèixer, i això només ens fa més ignorants.
Front of the class (Al frente de la Clase), és una pel·lícula de 2008, basada en el llibre de Brad Cohen Front Of The Class: How Tourette Syndrome Made Me the Teacher I Never Had?, guanyador del premi IPPY de "Independent Book Publisher", en la categoría "Education/Academic/Teaching".
La pel·lícula relata la historia verídica de l’autor, un jove amb Síndrome de Tourette (una malaltia que es caracteritza per la realització de certs tics i sorolls incontrolables) que vol ser mestre.
El protagonista ens mostra la importància de gaudir del dia a dia enfrontant-nos als obstacles tot transformant-los en mestres de vida. Els obstacles ens fan més forts i les dificultats més valents. No hi ha excuses, si vols, pots!
Estrany? Diferent? Únic? o Especial? Tots tenim les nostres particularitats i aquestes no tenen perquè ser dificultats. Utilitzem allò que ens fa diferents de la resta com oportunitats per a enriquir als que ens envolten i, alhora, deixem que les peculiaritats dels altres també ens esquitxin a nosaltres.
Atura la teva rutina per una estona, deixa’t endur per les pàgines o les escenes d'aquest film i pensa, i valora, tot el que tens dins teu i tot el que t'envolta.


Un bon mestre és aquell que ensenya justament allò que a les aules de magisteri no ens van avaluar: valors.
Un bon mestre és aquell que detecta el potencial humà i educa centrant-se en les fortaleses de cada individu tot ensenyant-los a fer front a les pròpies debilitats.

“Gaudim de cada instant, perquè la vida no és eterna i la felicitat radica en cada petit somriure”


diumenge, 7 d’abril de 2013

Conte de la felicitat


"EL ESCONDITE PERFECTO"


En el principio de los tiempos, se reunieron varios demonios para hacer una travesura.

Uno de ellos dijo: Debemos quitarles algo a los humanos, pero, ¿qué les quitamos?

Después de mucho pensar uno dijo: ¡Ya sé! ¡Vamos a quitarles la felicidad! Pero el problema va a ser dónde esconderla para que no la puedan encontrar… 

Propuso el primero: ¡Vamos a esconderla en la cima del monte más alto del mundo!

... a lo que inmediatamente repuso otro: ¡No! Recuerda que tienen fuerza, alguna vez alguien puede subir y encontrarla, y si la encuentra uno, ya todos sabrán donde está.

Luego propuso otro: entonces vamos a esconderla en el fondo del mar

… y otro contestó: ¡No! Recuerda que tienen curiosidad, alguna vez alguien construirá algún aparato para poder bajar y entonces la encontrará.

Uno más dijo: escondámosla en un planeta lejano a la Tierra.

Y le dijeron: ¡No! Recuerda que tienen inteligencia, y un día alguien va a construir una nave en la que pueda viajar a otros planetas y la va a descubrir, y entonces todos tendrán felicidad

El último de ellos era un demonio que había permanecido en silencio escuchando atentamente cada una de las propuestas de los demás.

Analizó cada una de ellas y entonces dijo: creo saber dónde ponerla para que realmente nunca la encuentren.

Todos voltearon asombrados y preguntaron al mismo tiempo: ¿Dónde?

El demonio respondió: . . . .

La esconderemos dentro de ellos mismos, estarán tan ocupados buscándola fuera, que nunca la encontrarán.

Todos estuvieron de acuerdo y desde entonces ha sido así.

“El humano se pasa la vida buscando la felicidad sin saber que la trae consigo”



diumenge, 24 de març de 2013

CREACIONS ÚNIQUES!

Per què no tots diferent?

Evasió, música ambient, bon clima d'aula, diferents materials i CREATIVITAT!

Aquestes són les tapes que els alumnes de Cicle Mitjà i Superior d'una escola de les Garrigues han dissenyat per decorar la portada del seu àlbum del 2n trimestre.



El més bonic d'aquesta activitat: EL SOMRIURE DELS NENS I NENES MENTRE TREBALLAVEN!


No segueixis les sendes que tracen els altres. Busca el teu propi camí i deixa-hi la teva empremta. (Buda)


diumenge, 17 de març de 2013

UNA ALTRA EDUCACIÓ ÉS POSSIBLE

"PENSANT EN ELS ALTRES"


PEDAGOGIA PER A SER FELIÇ

Ser feliç, fent feliç!

Una escola, 35 alumnes a classe, 1 professor, i un objectiu:  SER FELIÇOS.

El mestre japonès Toshiro Kanamori ensenya als seus alumnes, de 4t de primària, no només a ser estudiants, sinó a viure.

Aquest professor ha aconseguit unir aprenentatge amb diversió, respecte, treball en equip i empatia, desenvolupant així un gran creixement personal en els seus alumnes.

El deure diari d'aquests nens i nenes del nord-est de Tòquio, Kanazawa, és escriure el que senten en una llibreta i llegir-ho el dia següent als seus companys. Així s'alliberen tensions emocionals, i es creen lligams socio-afectius entre els companys.

“Pensant en els altres” és un càntic a la vida i a la manera d'aprendre a viure.

HD original video (English version)

Vídeo subtitulat en català

diumenge, 24 de febrer de 2013

Conte: "LA TORTUGUETA"


"DESENVOLUPANT LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL
A L'EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA"


Fent una observació ràpida i breu de l'educació actual, puc constatar que aquesta està canviant, la societat evoluciona de pressa, i els objectius escolars han d'adaptar-se a la realitat i necessitats del moment.

Els nens i nenes que tenim actualment a les aules són alumnes amb els coneixements a l'abast però, sovint, amb una carència d'afectivitat familiar. Amb això no vull dir que la majoria dels nens no estiguin ben atesos o no siguin estimats, sinó que cada vegada les famílies tenen menys temps per compartir "moments de qualitat" junts.

Per "moments de qualitat" entenc aquelles estones de calma, serenitat, joc, contacte físic, carícies, converses tranquil·les, reflexions entorn un conte, etc. 

Vivim una vida frenètica, plena de recursos, noves tecnologies i mils d'activitats per fer. Potser sense adonar-nos-en a vegades caiem en l'error de voler abastar massa coses i de pretendre estimular el desenvolupament i aprenentatge dels menuts amb massa eines externes. La sobre-estimulació pot ser una causa del, tant sentit actualment, TDAH (Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat).

La ment i el cor estan connectats: no podem pensar bé si emocionalment no estem equilibrats, i no podem estar equilibrats si la nostra ment no està positiva i tranquil·la.

Així doncs, els objectius actuals de l'educació ja no són transmetre continguts, sinó:

Ensenyar habilitats de vida i de benestar

És a dir, ensenyar als nens i nenes a: 
Ser feliços 
Bones persones 
Estar bé amb ells mateixos i amb l'entorn.

Perquè avui dia...
"Siento, luego existo".


Conte "La Tortugueta" per desenvolupar la intel·ligència emocional a educació infantil i primers cicles de primària:

Si t'interessa el conte amb blanc i negre per imprimir-lo i que els alumnes el puguin pintar, escriu-me a cmarrade@xtec.cat i te'l facilitaré.

diumenge, 3 de febrer de 2013

UTOPIA

¿Para qué sirve la utopía? 

"La utopía se encuentra en el horizonte, sé muy bien que nunca la alcanzaré, que si yo camino diez pasos ella se alejará diez pasos, cuanto más la busque menos la encontraré porque ella se va alejando a medida que yo me acerco. Entonces ¿Para qué sirve la utopía? Pues para eso, para CAMINAR" Eduardo Galeano

Us deixo amb un petit fragment del programa Singulars de TV3 on Eduardo Galeano ens llegeix el poema titulat Utopia.

“Se incorporará al los códigos penales 
el delito de estupidez que cometen 
quienes viven por tener o por ganar, 
en vez de vivir por vivir y nada más. 
Como canta el pájaro 
sin saber que canta y 
como juega el niño 
sin saber que juega.” 

Eduardo Galeano, "Utopía"


Si voleu veure el programa sencer, poder fer-ho a continuació:


"Els peus a la Terra i la mirada a la Lluna"

dissabte, 26 de gener de 2013

Mediació per a la resolució de conflictes

"El llop i la Caputxeta Vermella" Tascha Parkinson
La mediació és una eina per gestionar conflictes per mitjà del diàleg. L'objectiu és escoltar, per poder comprendre, el punt de vista de les parts implicades per tal d'arribar a una entesa. Per facilitar aquest diàleg existeix la figura del mediador. El mediador mai imposa cap solució ni dóna la opinió personal. Sovint, és la simple participació en aquest procés que ajuda a gestionar o pacificar una relació conflictiva. 

L'activitat que us presento a continuació és un Role Playing d'una sessió de mediació entre la Caputxeta Vermella i el Llop, per tal de solucionar l’antic, i tant sentit, conflicte que hi va haver entre aquests dos personatges mentre la noia duia quelcom de menjar a casa de la seva avia.



El role-playing és un bon recurs per a practicar abans d'iniciar la mediació de conflictes reals. Aquesta tècnica consisteix en dramatitzar, a través del diàleg i la interpretació, una situació que presenti un conflicte amb transcendència moral i que, al no ser personal, permet crear un ambient distés i amè donant lloc a diferents interpretacions i solucions del mateix fet.


“Callant és com s’aprèn a escoltar i escoltant és com s’aprèn a parlar.”

dimecres, 23 de gener de 2013

EL CIRC DE LA PAPALLONA

“Just quan l’eruga creu que s’ha acabat tot, es converteix en una papallona preciosa i pot volar!”

"El circ de la papallona” és un curtmetratge impactant, cruel, tendre i emotiu a la vegada per reflexionar sobre les etiquetes i els prejudicis socials. 

Un cop més, Nick Vujicic ens ensenya que per a aconseguir l’èxit personal i social la clau és centrar-se en les fortaleses, i no en els punts dèbils, de la persona.


"EL CIRCO DE LA MARIPOSA" 
Subtítulos en Castellano:

English original version HD
"THE BUTTERFLY CIRCUS"

Crea expectatives positives sobre tu mateix i sobre els altres i veuràs com les persones es fan grans i esdevenen meravelloses!

diumenge, 20 de gener de 2013

EL BOSC, conte d'una nena

Aquest és un conte que va escriure la Raquel, una alumna a 1r de primària, als seus 7 anys durant una estona d'escriptura lliure a l'aula:


Traducción al castellano:

   << EL BOSQUE
        Había una vez en un bosque, donde había setas, arboles, flores, plantas, caminos y hojas, aquel bosque era perfecto. Todos los niños venían al bosque, era el lugar especial de los niños y así las mamas tenían menos trabajo. >>

English translation:

   << THE FOREST
        Once upon a time in a forest, where there was mushrooms, trees, flowers, plants, roads and leaves, these forest was perfect. All children came to the forest, it was the special place for children and so had the mothers had less work. >>



dissabte, 19 de gener de 2013

CREU EN TU, CREU EN L'ALTRE


CREU EN TU, 
I CREIXERÀS. 

CREU EN L'ALTRE, 
I L'ALTRE CREIXERÀ.



"CREURE EN LA PERSONA PER EXPANDIR EL SEU POTENCIAL"

Vídeo: coach Alfredo Diez i col·laboradors.

"Tracta a una persona tal i com és, i seguirà sent el que és; tracta-la com pot i ha d'arribar a ser, i es convertirà en el que pot i ha d'arribar a ser." (Goethe)

"Sóc un ser meravellós ple de potencialitats que em relaciono amb altres sers meravellosos i plens de potencialitats" (Assumpció Salat)



A partir d'ara, procurem:

Mirar les persones en tota la seva potencialitat, no en la seva realitat actual; 
i portar-los més enllà del que ells mateixos creuen que poden donar.

No us perdeu la pel·lícula "THE BLIND SIDE"

diumenge, 13 de gener de 2013

BARAKA

“Gràcia divina” o “Alè de vida” en l’islam. 



Baraka és un documental dirigit per Ron Fricke. Aquest comença mostrant una selecció de paisatges naturals, la natura en estat pur, l’essència de la vida. I després la presència humana al planeta.

En un inici, s’enfoca en indrets com Sudamèrica i Àfrica, on deixa que grups d'aborígens ens mostrin com és possible viure en consonància amb la natura, conviure amb ella i formar part d'un ecosistema sostenible.

Tot el documental és un joc de contrast i paral·lelismes entre les diferents formes de vida, cultures i religions que existixen actualment en el nostre planeta. Imatges de monestirs, estretament relacionats amb la natura, i imatges de ciutats altament poblades i civilitzades, com ara Tokio, ens parlen del temps: el temps de la natura i el temps que la societat hem dissenyat. 

Sembla que els habitants del primer món (com aquí ens anomenem) vulguem convertir la vida en una cadena de producció, i pretenguem engabiar els animals igual que ens engabiem a nosaltres mateixos.. i la vida, és vida, res més, hauríem de deixar-la fluir. Tot ésser viu requereix del seu temps i espai per desenvolupar-se. Això també passa amb la canalla a les escoles, estem capficats en classificar-los per edats, tancar-los en classes i forçar-los, pressionar-los o empènyer-los perquè es desenvolupin al ritme que a nosaltres ens interessa. I això, des del meu parer, no és la vida.

Un altre contrast impactant és la immensitat de paisatges naturals, amb un valor indescriptible, i l’obstinació de les persones en destruir, mitjançant la tala i extracció de minerals naturals, per als seus bens materials. En aquests contrasts es pot sentir una acceleració de les ciutats urbanes en oposició a la pau que posseeixen els monjos en el seu estil de vida o a la natura sense la presència humana.

Els humans som culpables de la nostra pròpia misèria. Amb la nostra ambició i avarícia ens hem tornat més pobres... La natura té molt per oferir-nos i nosaltres no ho hem sabut aprofitar, no sabem utilitzar els recursos naturals que tenim al nostre abast. Si no prenem consciència de que som una petita part més d'aquest entorn i que, conseqüentment, hem de respectar-lo, estem destinats al fracàs.

Durant el transcurs del documental sensacions de plaer, ràbia, admiració, inquietud, pau, estres, envaeixen l'espectador en un joc màgic entre imatge i so.


Us deixo aquí el documental complet amb alta definició:


Si ho desitgeu, serà un plaer rebre les vostres reflexions i opinions sobre el documental.

dimecres, 9 de gener de 2013

CREENCES

QUÈ ÉS UNA CREENÇA? 
PER QUÈ SÓN TAN IMPORTANTS?
Una CREENÇA és un pensament que et repeteixes una i altra vegada, fins que es torna una realitat per a tu. El problema radica en que, a vegades, aquesta creença, esdevé una realitat que t’estanca, et fa mal, t’atrapa, no et permet evolucionar,... i, tot plegat, et provoca dolor.
El conte que ens explica Jorgue Bucay n'és un bon exemple:
EL ELEFANTE ENCADENADO


Quantes vegades hem estat presoners de nosaltres mateixos, de les nostres ferides i les nostres pors? 

Quantes vegades més mirarem aquesta estaca i ens direm a nosaltres mateixos "no puc"?

No vindria sent hora d'intentar-ho de nou?


Les nostres creences ens empenyen a atraure experiències per tal de confirmar-les, tot mirant de reüll la o les nostres estaques, i creem així una confusió entre la realitat i la ficció.
Quan un pensament està viu en nosaltres emet una vibració que comença a atraure tot el que aquest pensament conté; ja que sempre podem trobar proves concloents (subjectives, és clar) per reafirmar les nostres creences. Podem creure, erròniament, que les nostres creences són el fruit de les nostres experiències, encara que es demostra que és just el contrari: les nostres creences atrauen les experiències que les reforcen.
Les teves creences no estan fetes de realitats sinó que és la teva realitat la que està feta de creences.
Si no t’agrada el que veus, canvia les teves creences!
Aleshores, mirem-ho en POSITIU:
Com puc canviar les meves creences limitadores?
Molt fàcil! 
Repeteix-te una i altra vegada allò que vols aconseguir. 
Sempre en positiu!
(mai utilitzis la paraula "no" davant l'acció)
Per a més informació vegeu la pàgina "Intel·ligència Emocional", l’apartat  de “Creences”, 4a posició.


Para ver la entrada en castellano haz clic a continuación en "més informació".

diumenge, 6 de gener de 2013

Artesans del nostre propi creixement

Artesanos de nuestro propio crecimiento 
(para leerlo en castellano haz clic abajo del todo en "més informació")


Artesans del nostre propi creixement 

Persones que ens agrada cercar llocs mai descoberts; llegir llibres que no tenen lletres; mirar a l’horitzó tancant els ulls. 

Artesans del nostre propi creixement 

Que ens enamorem d'una carícia ardent; que dansem alegres mentre somiem sobre un llac en un refugi; que ens agrada escoltar el xiuxiueig del vent fresc del capvespre. 

Artesans del nostre propi creixement 

Que plorem veient un nen o una nena riure; que afrontem les dificultats fent una rialla; que davant les pors i les amenaces fem un somriure. 

Artesans del nostre propi creixement 

Que ens agrada volar simplement alçant els braços; que sortim a caminar simplement per veure caure les fulles dels arbres; que ens agrada compartir les il·lusions. 

Artesans del nostre propi creixement 

Que creiem que les coses es poden canviar; que reaccionem amb astúcia davant l’agressió, que volem comprendre el món des de la complexitat que la conforma. 

Artesans del nostre propi creixement 

Que amb una abraçada se’ns posa la pell de gallina; que amb un petó se’ns humitegen els ulls; i que amb una mirada sincera ens sentim els més feliços de la Terra. 

Artesans del nostre propi creixement 

Que ens agrada aprendre de la vida; que ens emocionem veient la tendresa dels primers brots de primavera; que ens sentim bé olorant una flor. 

Artesans del nostre propi creixement 

Que estem convençuts que viure és més que existir; que n’estem segurs que el joc, el cant i la paraula valen més que tot un exèrcit; que intentem aixecar-nos ràpid quan ens entrebanquem. 

Artesans del nostre propi creixement 

Que som crítics davant la societat, que vivim la diversitat com a part de nosaltres mateixos; que rebutgem l’odi i l’opressió. 

Artesans del nostre propi creixement 

Que lluitem amb els instruments enlloc de les armes; que compartim les inquietuds amb les estrelles; que el dolor ens ajuda a caminar. 

Artesans del nostre propi creixement 

Que no entenem la vida sense mirar enrere, però la vivim mirant endavant. 
Els que transformem les paraules en fets.

(Anònim)



Traducción al castellano a continuación: